EDUCAR PER A LA FELICITAT

Thakur S. Powdyel va ser ministre d'educació al Bhutan, un petit regne a la serralada de l'Himalia entre el Nepal, el Tíbet i la Xina. Allà es promou una manera de viure diferent: no per a produir beneficis econòmics sinó socials. Una manera d'acostar-se a la felicitat.

Quants són vostès?

Unes 800.000 persones, la majoria agricultors i ramaders, com ho eren els meus pares.

I vostè?

De petit pasturava vaques, el meu llogarret era el meu univers. Em feia por anar a l’escola. Però els meus pares hi van insistir. Eren analfabets, però molt savis!

Per què?

Van viure junts i feliços durant 75 anys. Decidien amb saviesa i l’encertaven. Em vaig educar en els seus valors. I vaig estudiar.

Què va aprendre?

Que l’escola és decisiva, primer vincle de la persona amb el món, i que tenir bons professors és determinant.

En quin sentit?

No tant pel que t’ensenyen, sinó com a models de cultura i valors, perquè et transmeten les seves conviccions i filosofia, el seu sentit de la vida i visió del món.

I per això es va fer professor.

Sí. Per acompanyar els alumnes en l’exploració de la vida, no per convertir-los en peces d’una màquina productiva.

Això temia Nietzsche, una escola fabricant d’obrers en sèrie.

L’escola ha d’alliberar l’alumne, fomentar la creativitat de cadascú, elevar-lo a ambicions més elevades que un sou.

I això és possible al Bhutan?

Sí, des que el rei va tenir una inspiració…

Quina inspiració?

Va abdicar, va convocar eleccions lliures i va crear l’índex de felicitat nacional bruta ( FNB).

Felicitat nacional bruta?

Un índex nou i diferent per valorar els països. Va entendre que mesurar-se pel producte interior brut (PIB) és reduccionista: no avala el benestar dels ciutadans.

Però la riquesa ajuda al benestar…

¿El teu benestar només depèn de la riquesa material? També hi ha factors immaterials…

Quins factors?

La bondat, per exemple. Aprendre a viure feliç, per exemple. Els meus alumnes reflexionen sobre com seria la vida sense poesia, pintura, música, bellesa… Per això té tant pes l’educació, que afirma la santedat de la vida.

Sembla molt místic.

No, és viure d’una manera més harmoniosa amb tu mateix, amb la teva família, amb la teva societat i amb el teu entorn.

Però tots volem ser més rics.

Un país pot ser molt ric però la seva gent pot tenir una vida molt torturada. Un país pot ser menys ric però la seva gent tenir una vida més harmònica!

I l’índex d’ FNB mesura això?

Sí, la bona vida dels habitants d’un país.

Tothom és feliç al Bhutan?

Estem en un procés, tenim aquest projecte ­aspiracional, i per acomplir-lo… l’educació és fonamental!

Què fan?

Despleguem una xarxa “d’escoles verdes” i ensenyem una relació harmònica amb la naturalesa, perquè explotar els recursos naturals fins a destruir l’entorn no comportarà benestar a llarg termini, per més riquesa material que procuri a curt termini.

Molt assenyat.

Volem educar per a la felicitat de les genera­cions que vindran, no només de la present.

Per exemple.

Amb els alumnes reflexionem sobre enun­ciats com “ser important és millor que ser bo?”, “quines qualitats ens diferencien de la resta d’animals?”, “com reaccionaries si vas a comprar i et tornen més canvi del que et correspon?”, “quan va ser l’última vegada que vas ajudar algú a sentir-se més bé?”…

El seu rei es va inspirar tot sol o el van assessorar filòsofs?

Era un jove apassionat però savi, se li va ocórrer a ell sol, a Jigme Singye Wangchuck: va veure que tots necessitem un somni, i els països també necessiten una estrella a la qual mirar i seguir.

Què fa avui el rei?

Després d’abdicar fa deu anys, es va fundar una monarquia constitucional i avui regna el seu fill, Jigme Khesar Namgyal Wangchuck, que té 35 anys.

I els efectes de la seva aspiració ja s’estan notant?

Per començar, el 60% del nostre territori són boscos que no podem destruir, eternament protegits, i preservem les nostres tra­dicions sense renunciar a la tecnologia i la modernitat.

No defalliran?

No, per molt que sigui més fàcil aconseguir un alt PIB que una alta FNB, a curt termini. Però ens interessen més l’equitat, la justícia, la bondat, la intel·ligència, la salut de la terra… que la renda. Això és més difícil, però més desitjable! Nosaltres p ensem a cinc generacions vista.

Els ho hauria de dir als polítics d’aquí.

L’índex FNB és una taula que pondera indicadors materials i immaterials, objectius i subjectius, en la qual unim economia, coneixement i consciència, perquè ja sabem que el que de debò compta no és sempre el que es pot comptar.