S’ha acabat l’època de mirar quines carreres tenen més sortides perquè ara el mercat laboral pot canviar completament en pocs anys. Aquesta és una de les conclusions dels experts en matèria educativa que hauran de tenir en compte tots aquells estudiants que afrontin la tria del seu itinerari educatiu. Sigui al final de l’ESO, d’un cicle formatiu o del batxillerat, els joves hauran de tenir en compte que “la carrera o la FP només són l’inici de la formació”, segons indica Ismael Palacín, el director de la Fundació Jaume Bofill. “Cada cop és més difícil preveure què tindrà més sortides laborals”, afirma.

La visió d’aquest expert en educació coincideix amb la de Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Precisament, aquest és el motiu pel qual recomanen als joves que afrontin la tria d’itinerari que optin per allò que més els agrada: “En un escenari en què cal formació constant, és important una especialitat que resulti agradable”.

L’experta en pedagogia i TIC de la UOC Montse Guitert es mostra en sintonia amb els seus dos companys, però matisa una cosa: “També és important que els estudiants tinguin en compte les seves habilitats a l’hora de triar”. Guitert també dóna més pes a les possibles sortides i recomana no triar, tampoc, “culs d’ampolla”.

Una tria prematura

Precisament, el moment d’optar per un itinerari o un altre és el que els experts no veuen clar. Segons Palacín, “l’avançament en la tria dels estudis que preveu la Lomce és una mala praxi”. Més taxatiu es mostra Aguilar, que posa de manifest que una decisió definitiva amb entre 15 i 17 anys és una “equivocació segura”, i recomana el “model nòrdic”, en el qual els batxillerats són una mica més pràctics i els cicles formatius més teòrics. Una flexibilització i una base comuna més potent permetrien no haver de triar tan d’hora, enganxarien més estudiants i s’arribaria més preparat al moment de la decisió, afirmen tant Palacín com Aguilar.

Guitert coincideix en l’argument de “no tancar cap via abans d’hora”, però tranquil·litza dient que “cada cop és menys difícil reorientar la línia formativa” un cop escollida. I afegeix que es posa “una pressió angoixant” als estudiants, abans d’hora, perquè el problema és que “se’ls fa excloure itineraris” en la tria.

Carrera o cicle formatiu?

“Potser ens hem de replantejar el fet que tothom hagi de cursar batxillerat i grau”, explica Montse Guitert en defensa de la formació professional com una bona sortida, i argumenta que “cal veure quin és el recorregut que més convé a cada estudiant”. I Ismael Palacín introdueix un nou element a debat: “Fer un cicle formatiu o anar a la universitat no han de ser, per força, dos camins oposats”. Palacín opina que cal potenciar més els cicles per acabar amb els llocs de treball poc qualificats, però afirma que el volum actual d’universitaris és el correcte: “Per molt que els universitaris estiguin molt mal reconeguts, segueix sent la sortida més rendible”. Palacín critica que els sous i les condicions de les persones amb més formació “no són ni de bon tros els que es mereixen”, però també recorda que la seva taxa d’atur oscil·la entorn del 10%, una xifra significativament inferior al 50% de joves sense feina en termes generals. Per trencar la dicotomia entre cicle o grau, argumenta que molts cursos de FP són una via per acabar fent una carrera.

Per a la Fundació Jaume Bofill, un impuls en l’oferta de graus seria clau per millorar la formació i “evitar el fracàs que suposa que els joves de 16 anys deixin de formar-se per entrar al mercat laboral”. Montse Guitert conclou que caldrà treballar les actituds davant un mercat laboral que serà cada cop més canviant i inestable.

Triar la carrera el segon curs és possible

Els estudiants que no tinguin clar què volen fer i que tinguin interès en diferents disciplines trobaran una possible sortida a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest centre ha començat a oferir aquest curs un grau obert que permet cursar assignatures de diferents estudis de grau durant el primer any i el primer trimestre del segon any. Durant el segon curs, l’estudiant ja ha de triar el grau en què es vulgui titular. Les branques que pot escollir són art i humanitats, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.