Una nova espècie de bacteri que s’alimenta del plàstic PET ha sorgit en una planta de reciclatge de residus d’Osaka (Japó).

El seu descobriment, anunciat aquesta setmana a la revista Science, evoca la cèlebre predicció de Michael Crichton en Parc juràssic: “la vida sempre s’obre pas”. En aquest cas, el bacteri Ideonella sakaiensis es fixa al plàstic PET i extreu d’ell tot el carboni que necessita per funcionar i multiplicar-se. “És possible que altres bacteris que digereixen plàstics hagin aparegut en altres llocs del món”, declara per correu electrònic Kenji Miyamoto, coautor de la investigació de la Universitat Keio de Tòquio.

El bacteri -o els dos enzims que utilitza per pair el plàstic- pot ser útil en el futur per reduir l’impacte ambiental del PET, destaquen els investigadors. Amb 56 milions de tones produïdes el 2013, es tracta d’un dels plàstics més utilitzats del món. És, per exemple, un plàstic que s’utilitza habitualment per a l’aigua embotellada.

El descobriment de la nova bacteri no ha estat casual. Els investigadors japonesos van raonar que, atès que el PET és un compost orgànic, podrien haver evolucionat formes de vida adaptades a ell. Van recollir 250 mostres de residus en llocs en els que s’havien acumulat plàstics. En una d’aquestes mostres, obtinguda d’una planta de reciclatge, van trobar una població de microbis que creixia sobre superfícies de plàstic PET. Era un petit ecosistema insalubre que contenia una barreja de bacteris, fongs i protozous. De totes les espècies, una sola es va mostrar capaç de degradar el PET.

No és que el bacteri sigui molt eficient: li costa sis setmanes degradar una làmina de plàstic a 30 graus. Però els investigadors han identificat les dos enzims que li permeten fer desaparèixer el PET. Les han cridat, amb tota lògica i sense cap pretensió, PETasa i MHETasa.

La investigació obre la via a crear bacteris modificats genèticament per degradar plàstics de manera més eficient que Ideonella sakaiensis, informa per correu electrònic Uwe Bornscheuer, especialista de la Universitat de Greifswald (Alemanya) que no ha participat en la investigació.