Fabricar plàstics d’alta qualitat, fàcilment reciclables i sense fer servir petroli -reduint així l’impacte sobre el canvi climàtic- sona com la quadratura del cercle però no es pot perdre l’esperança.
Un equip de científics de la Universitat de Stanford (EUA) ha presentat aquesta setmana la que podria ser una fórmula revolucionària per produir plàstic a partir de diòxid de carboni (CO2) i productes vegetals no comestibles, com els residus agrícoles i l’herba .
L’equip format per Aanindeeta Banerjee, Graham Dick, Tatsuhiko Yoshino i Matthew Kanan afirma que aquesta nova tecnologia podria proporcionar una alternativa per a la fabricació d’ampolles de plàstic i altres elements que actualment tenen al petroli com a base, és a dir, reduint l’emissió a l’ atmosfera de gasos d’efecte hivernacle.
Els resultats d’aquesta investigació es presenten aquesta setmana en un article científic publicat a la revista Nature.

“El nostre objectiu és reemplaçar els productes derivats del petroli amb plàstic fet de CO2”, afirma el químic de la Universitat de Stanford i coautor de l’estudi Matthew Kanan. “Si es pogués fer això sense utilitzar una gran quantitat d’energia no renovable, es reduiria dràsticament la petjada de carboni de la indústria del plàstic”.
Molts productes de plàstic actuals estan fets d’un polímer anomenat tereftalat de polietilè (PET). A tot el món, es fabriquen cada any prop de 50 milions de tones de PET per articles com ara teles, electrònica i envasos de tot tipus.
El PET està format per dos components, l’àcid tereftàlic i l’etilenglicol, derivats del petroli refinat i del gas natural. La fabricació del PET produeix quantitats significatives de CO2, un gas d’efecte hivernacle (associat al canvi climàtic). Es calcula que per cada tona de PET produït es generen més de quatre tones de CO2, afirma el professor Kanan en una nota difosa per la seva universitat.

Un nou enfocament al problema

L’equip de Stanford ha centrat la seva investigació en l’anomenat polietilè-furanoato (PEF), una alternativa al PET amb molts avantatges ambientals però sobre el qual encara hi ha problemes per a la seva fabricació rendible a gran escala.
El PEF es produeix a partir d’etilenglicol i un compost anomenat àcid 2.5 furandicarboxilato (FDCA). Un dels processos de fabricació de FDCA que ja s’ha posat en marxa inclou la utilització de fructosa de xarop de blat de moro, el requereix una notable utilització de terres (per al cultiu del blat de moro), aigua i fertilitzants.
Per reduir aquest problema, els experts de Stanford han desenvolupat una tecnologia que aconsegueix FDCA a partir de biomassa no comestible, com l’herba i les deixalles de les collites.

L’enfocament de l’equip de Stanford té el potencial de reduir significativament les emissions d’efecte hivernacle, afirma l’investigador, a causa que el CO2 necessari per fabricar el PEF es podria obtenir de les emissions de combustibles fòssils de centrals elèctriques i altres instal·lacions industrials.

Així mateix, els productes fets de PEF també es podrien reciclar o tornar a convertir en CO2 atmosfèric mitjançant incineració per fer més PEF.

Kanan creu que aquesta solució “pot desbloquejar la promesa del PEF”, tot i que reconeixen que la investigació presentada ara només ha donat els seus primers passos i serà necessari un dur treball per demostrar que la producció a gran escala és viable.