LES ESCOMBRARIES, EL GRAN REPTE DEL S. XXI

Si no s'inverteix la tendència, en 2020 els ciutadans dels 27 països de la Unió Europea produiran 558 quilos de deixalles per persona a l'any. Al cap de sis mesos, el 80% del que comprem acaba en un abocador. Els plàstics són una gran part dels residus que generem, dispersen substàncies nocives i, si no es cremen correctament, emeten vapors tòxics. No tots els productes a base de resines plàstiques són reciclables en el mateix grau, així que és crucial saber quin tipus de plàstic consumim, per ser més responsables amb el medi ambient en el nostre dia a dia

Ampolles i coberts, dos extrems oposats a l’hora de reciclar

Tot i que els productes en què aparegui aquest símbol siguin teòricament tots reciclables, els processos de recuperació i transformació resulten difícils en alguns materials i, per tant, econòmicament desavantatjosos. Els materials classificats amb els números 1 i 2 poden ser reciclats es forma molt més fàcil i econòmica que els altres, a causa de la seva estructura molecular, color o forma. Entre aquests es troben les ampolles i els contenidors de productes alimentaris i d’higiene, o les bosses de plàstic de tot tipus. Per tant, la nostra relació correcta amb el reciclatge comença ja al supermercat, on aquests codis ens afavoreixen a l’hora de comprar de manera conscient des del punt de vista mediambiental.

Algunes resines, sotmeses a calor i pressió, poden ser modelades en formes que es conserven també després del refredament, quan s’endureixen. Després d’un nou procés d’escalfament, aquestes tornen al seu estat plàstic i poden ser remodelades. Altres tipus de polímers, en canvi, són menys reciclables, ja que després de refredar-se s’endureixen de manera irreversible i no poden ser remodelats. Entre els productes plàstics d’ús diari més difícils de reciclar trobem, per exemple, les vaixelles de plàstic (plats, coberts, però també colador), pots de pintura, penjadors, cables o parts dels sanitaris.

Reciclar plàstic com a mètode d’estalvi

Per produir una tona de plàstic es necessiten 900 litres de petroli, 180 metres cúbics d’aigua i 14 mil quilowatts / hora d’energia. Per a una tona de plàstic reciclat, en canvi, calen només 2 tones de plàstic usat, 1 metre cúbic d’aigua i 950 quilowatts-hora d’energia. Segons WasteWatch, l’observatori britànic que s’ocupa de fomentar la reducció i el reciclatge de les escombraries, l’energia utilitzada per reciclar ampolles de plàstic és vuit vegades menor del que es necessita per produir el mateix polímer verge.

Per cada ampolla de plàstic reciclat s’estalvia suficient energia per fer funcionar un televisor durant 20 minuts. El plàstic reciclat s’utilitza en el sector de la construcció per a la fabricació de canonades, rajoles, fundes per al cablejat, en el tèxtil per a interiors d’automòbils i peces de vestir, en el mobiliari urbà per a bancs, jocs per a nens, tanques i en la producció de productes per a la llar com ara galledes, pales i escombres. No obstant això, la producció de plàstics a nivell mundial està augmentant a una taxa del 9% a l’any i ara s’acosta a les 300 milions de tones, de les quals 60 a Europa.

El problema de reciclar plàstic

Des dels anys 50 fins a l’actualitat, almenys mil milions de tones de material han estat rebutjades i romandran en l’ecosistema de la terra durant uns mil anys. A Europa vidre i paper es reciclen al 50% i l’acer gairebé al 100%. Els plàstics, però, fins i tot quan entren a la cadena del reciclatge (i no acaben a l’abocador), en el 90% dels casos acaben en una incineradora. El problema és que els diferents materials plàstics tenen propietats elèctriques i magnètiques idèntiques, densitats molt similars i poden ser de qualsevol color, sense dependre del polímer que els constitueix. En conseqüència, els sistemes tradicionals de separació dels metalls no funcionen i els processos són molt més complexos.

A Espanya la recollida del material plàstic dels contenidors grocs està coordinada per Ecoembes, una societat sense ànim de lucre, formada per empreses envasadores i amb 11.947 entitats adherides. L’anomenat ‘punt verd’ present en els productes que comprem, ens indica que aquest envàs que tenim entre les mans pot i ha de ser reciclat. Cada envàs produït paga un impost per al seu tractament després del consum. Aquest impost ve gestionat directament per Ecoembes, la qual reuneix els plàstics i el cartró recollits en els contenidors i finalment els ven a recicladores privades. Segons l’entitat, a Espanya el 2014 ha vist un creixement del 73,7% en el percentatge d’envasos domèstics reciclats, 19 punts per sobre de l’objectiu mínim fixat per la UE.

El PET, el plàstic estrella

El PET és probablement la gran estrella entre les resines plàstiques per a ús domèstic. El tereftalat de polietilè s’usa, per exemple, per a la fabricació d’ampolles de xampú, de detergent i, sobretot, d’aigua. Correspon al número 1 en la classificació SCI i és un material extraordinàriament reciclable, a causa de la facilitat de reutilització i la seva baixa degradabilitat. Inventat en 1941 pels químics britànics Whinfield i Dickson, avui dia al món es produeixen uns 15 milions de tones, més de la meitat de les quals s’utilitzen a la Xina, que també és el major comprador de material usat. Aproximadament la meitat de les ampolles de plàstic que recollim acaba, de fet, al país asiàtic, on es venen a uns 75 euros per tona.

D’acord amb l’últim informe de l’associació sense ànim de lucre Petcore Europa, el 2014 es van reciclar més de 66000000000 d’ampolles en PET d’1,5 litres, aproximadament el 58% del total de les posades al mercat. La demanda de PET ha augmentat un 4,8% el 2014, és el material plàstic més reciclat a Europa i un dels protagonistes de l’economia circular, la qual crea valor econòmic amb més llocs de treball i menys recursos que la lineal, augmentant l’eficiència. Ocupa ja a 3,4 milions de persones a tot el món. Actualment Europa és “circular” en un 20% i el 2030 el continent podria emprar en el sector entre 250.000 i 520.000 treballadors.

El reciclatge, però, no és suficient, o, almenys, no és la solució definitiva al problema de les escombraries. Per què per menjar un simple iogurt cal rebutjar tres capes de empaquetat, entre plàstic i paper? La majoria dels productes que comprem ja hauria d’estar dissenyada pensant en la seva possible reutilització o reciclatge, amb diferents criteris d’embalatge, i els consumidors haurien de fer l’esforç de comprar, sempre que sigui possible, els productes elaborats a partir de materials reciclats, o , almenys, preferir aquells amb un alt nivell de capacitat de reciclatge.

La Vanguàrdia, secció Natura.