Quan els descobriments científics es van multiplicar i les distàncies van deixar de ser un obstacle gràcies als mitjans de comunicació, poc a poc es va anar formant el que anomenem “la societat de consum”: les fàbriques cada cop feien més productes i més variats, la població va anar en augment i aquesta va començar a viure en grans ciutats. Aleshores les deixalles van prendre realment el seu nom i aquestes van començar acumular-se per qualsevol lloc, un riu , un bosc…
Però, es clar va arribar un moment que tot allò era insuportable i es va voler trobar una solució. I la van trobar tot fent un gran forat al terra per enterrar les deixalles.
Quan es creia que el problema era resolt van veure que aquells forats s’emplenaven massa depresa i la gent es va començar a preocupar. La solució la van trobar fent el que feia la gent abans:

  • intentar no comprar allò que no es necessari.
  • aprofitar tot i no llençar res.
  • reciclar per recollir només allò que no s’ha sabut evitar.

Problemes de contaminació

Les deixalles estan formades per diferents tipus de materials (papers, vidre, restes de menjar, tetrabriks, safates, paper d’alumini, …).
Quan s’aboquen deixalles a qualsevol lloc de l’entorn, és a dir al bosc, al riu, al mar…es creen molts problemes de contaminació. Això succeeix pel fet que estan totes juntes i barrejades, que les restes de menjar es podreixen i els materials es descomposen.

Els abocadors

Possibles problemes:
Els lixiviats
Els lixiviats són les aigües que surten per la part inferior de l’abocador, procedents de les deixalles o que han passat a través seu. Són aigües residuals amb concentracions de contaminants superiors a les normals. Per evitar que els lixiviats percolin cap a aqüífers propers, el fons de l’abocador ha de ser impermeable. Al llit de l’abocador caldrà fer-hi un drenatge per tal que l’aigua pugui circular i sortir cap a l’exterior pel lloc adequat. Sens dubte
l’aigua és el pitjor enemic dels abocadors controlats. Per una part perjudica el trànsit de vehicles i el treball de la maquinària i per l’altra accelera les reaccions de descomposició dels residus, activant la formació de gasos i lixiviats.
Per evitar aquests problemes caldrà desviar les aigües d’escorrentia, que no han tingut contacte amb els residus, per una cuneta perimetralper tal de conduir l’aigua no contaminada cap a la xarxa hidrogràfica.

3r_abocador
En els abocadors de fermentació anaeròbica la cobertura dels residus amb terres fa disminuir la quantitat d’aigua percolada -lixiviats- ja que hi ha més poca superfície de residus sense cobrir.

Els gasos.
En els abocadors controlats de fermentació aeròbica el diòxid de carboni(CO2) es desprèn directament a l’atmosfera. En els de fermentació anaeròbica el gas metà
produït té més dificultats per sortir a l’exterior a causa de la terra amb que es cobreixen els residus, per això es pot acumular i podria explosionar. Pertant, els abocadors han de disposar d’unes xemeneies per a la sortida dels gasos. El gas es pot cremar, contamina menys que deixat lliure, o millor si s’aprofita com a font d’energia alternativa i renovable, això és factible quan el contingut de metà és suficient.

No et deixis embolicar
Què podem fer per reduir les deixalles.

  • Comprant queviures sense embolicar (fruites i verdures al mercat, pa i pastissos al forn i a la pastisseria …)
  • Comprant productes en porcions grans, evitant l’excés d’elaboració en els embalatges.
  • Utilitzant un cistell, un carro i bosses de roba per evitar l’ús de bosses de plàstic

3r_comprant