MÚSICA I PEDAGOGIA

La música viscuda des del moviment i viceversa fa que l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que el punt de partida és una experiència transversal i sensorial que fa el procés d'aprendre molt més ric

El músic i professor tortosí Toni Costa, juntament amb la coreògrafa Ana Quílez, han presentat recentment a Tortosa el seu llibre ‘Fiesta de Disfraces’ en què mostren a pares i professors quina és la millor manera d’ensenyar música als més petits. De fet, en la presentació d’aquest treball al Campus Terres de l’Ebre de la URV van fer una demostració pràctica als alumnes d’Ensenyament i Aprenentatge de la Música del Grau d’Educació Infantil. L’objectiu és donar noves eines pedagògiques per ensenyar la música als xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Costa treballa actualment a l’Institut del Teatre de Barcelona acompanyant al piano les classes de dansa, i Quílez és professora de música i moviment a l’Institut Joan Llongueres, també de la capital catalana. Tant Costa com Quílez són també professors de l’Escola Oriol Martorell de Barcelona, l’única de Catalunya que imparteix classes de música i dansa dins l’horari lectiu. El tortosí, amb una important trajectòria en el món de la música tot i la seua joventut, va sortir als diaris per haver-se convertit en el doble de mans d’Elijah Wood a la pel·lícula ‘Grand Piano’. Hem volgut parlar amb ell per a que ens expliqui com s’integra la música en els currículums d’algunes escoles alternatives, i quins són els seus beneficis en l’aprenentatge escolar, en general.

Què és el més important per a que S’estimi la música?
Com en tantes altres coses, que li generi entusiasme.

Què té un ensenyament integral amb la música enfront de l’ensenyament clàssic?

Posa al mateix nivell d’importància els ensenyaments artístics que altres disciplines com la llengua o les matemàtiques. El fet artístic estimula les connexions neuronals i afavoreix una aproximació creativa als reptes que ens ofereix la vida.

Doneu molta importància al moviment en l’aprenentatge musical?
La música viscuda des del moviment i viceversa fa que l’aprenentatge sigui més significatiu, ja que el punt de partida és una experiència transversal i sensorial que fa el procés d’aprendre molt més ric. La relació so-moviment, doncs, pot fer més conscient el desenvolupament del sentit rítmic o del fraseig musical així com la qualitat del moviment o l’orientació en l’espai.

Quins són els vostres referents?
Per a l’enfocament pedagògic, hi ha dos grans noms de músics del segle XX. Un és E. J. Dalcroze, que és potser el pioner mundial de la música i el moviment com a paradigma a les aules. L’altre seria C. Orff, que composava molta música per a que els nens poguessin tocar molt fàcilment i els fes gaudir de la música.

Aquestes teories estan arrelades a les escoles catalanes?
Hi ha moltes escoles a Catalunya que es basen en els seus postulats i innoven a partir d’ells. Per composar la música, els nostres referents han estat molt diversos: la música clàssica, de pel·lícules, bossa-nova, The Beatles…

Com combines la teva faceta com a músic i la de professor?
Composo molta música per dansa i m’agrada molt tocar flamenc, que també integra la dansa, i música clàssica espanyola. O sigui que el que desenvolupo artísticament es relaciona directament amb la meva tasca docent i de músic per al moviment.