L'ABOCADOR I LA INCINERADORA

Entre l’any 1984 i 1992, la incineradora podia rebre les escombraries de 13 municipis. A partir del 1992, arriba al seu màxim de capacitat només amb els municipis propietaris de la incineradora: Girona, Salt i Sarrià de Ter. Això és degut a un creixement considerable en la producció de residus.
D’altra banda els municipis no titulars que duien els seus residus a la incineradora comencen a dur-los a l’abocador. És interessant comentar que com més alt és el nivell adquisitiu (de les persones, de la ciutat o del país) més quantitat de residus es produeixen.

Del 1991 al 2006 (15 anys) la producció de residus a la ciutat de Girona es va incrementar un 58,02%, per un augment del consum i de la població. Afortunadament, les darreres dades indiquen un canvi de tendència ja que s’ha observat que del 2006 al 2010 la producció de residus ha disminuït un 13%. Les causes les trobaríem amb l’efecte de la crisi econòmica sobretot en els darrers dos anys, i en haver deixat de fer la recollida dels polígons l’any 2007(!).

La generació de residus per habitant i dia l’any 2010 va ser de 1,2 Kg. L’any 2005 a Girona es generaven 1,52 Kg. La mitjana de Catalunya l’any 2010 va ser d’1,53 Kg de residus per habitant i dia.

El camí dels residus no reciclables

Amb les dades del 2010 entre els 7 camions farien 9 viatges per dur tot el rebuig a la planta de tractament. En canvi si recicléssim tot el que és reciclable tindríem que 2 viatges serien suficients per portar les 5.594 tones de residus no reciclables i, per tant, necessitarien menys camions. També es pot calcular quants camions necessiten en cada cas.

Com funciona un abocador?
Als abocadors hi arriben molts residus que podrien haver estat seleccionats en origen i aprofitar-se com a matèria primera reciclada. Si les recollides selectives fossin eficaces
l’abocador duraria molts més anys. Si s’evita que hi arribi la matèria orgànica no es generarien tants lixiviats, es disminuiria la contaminació i s’evitaria l’afluència d’animals
com les rates, les guineus, els teixons, etc. i el creixement desmesurat de poblacions com les dels gavians. Trobar un lloc on ubicar un abocador sempre és difícil. A ningú li agrada tenir un abocador al costat de casa.

El futur és a les nostres mans

Cada any augmenta el nombre de tones de residus que es recuperen, però encara ens queda molt camí per fer. El percentatge dels residus que són recollits selectivament és encara baix, sobre un 37,25%. I si no haguéssim pogut dur residus a l’abocador durant el 2010, la recollida selectiva hauria hagut de ser més o menys d’un 45,98%. L’any 1992 es van començar a portar escombraries a l’abocador i des de llavors ha anat augmentant cada any. En canvi la incineradora cada vegada té menys capacitat degut a l’augment en la toxicitat i complexitat dels residus que fa que la temperatura del forn pugi molt amb menys quantitat d’escombraries.

Es preveu que en breu molts dels abocadors que estan actualment en funcionament estaran plens i, per tant, clausurats. Cal evitar obrir més abocadors per les problemàtiques ambientals que suposen i per el desaprofitament dels residus reciclables que no hi haurien d’anar a parar.

Les accions que podem fer nosaltres han d’estar enfocades, primer, a reduir la producció de residus a reciclar tots aquells residus que són fàcilment reciclables: la matèria orgànica, el vidre, els envasos lleugers i el paper i el cartró.