UN DELS PILARS DEL PAÍS

Un dels pilars del sistema educatiu és l’alta qualificació del seu professorat, que gaudeix de molt prestigi i de llibertat pedagògica. I si bé cada país dissenya un sistema educatiu adequat al seu context social, cultural, polític i econòmic, sembla prou evident que un bon professorat ha de ser la base ferma per a qualsevol aula, escola o societat. Tant al nord com al sud.

QUAN FALTEN CINC MINUTS per a les vuit, l’aula de música de l’escola Viikkin Normaalikoulu, al nord d’Hèlsinki, està buida i preparada per rebre els nens i nenes de segon de primària. La Pauliina Liimatta i la Krislin Kallio, estudiants del grau d’educació primària, ultimen concentrades els preparatius de la classe que impartiran. Tenen pensat fins a l’últim detall: cadires ben col·locades, projector encès, instruments sobre la taula i planificació de la sessió en mà. Entre nervis, tenen un moment per saludar dues companyes de la universitat assegudes al final de l’aula que observaran com fan la classe de música. Després, als passadissos o fent un cafè, intercanviaran opinions sobre les seves experiències com a professores en pràctiques.

Laboratoris d’educació

La Pauliina i la Krislin s’encarreguen durant cinc setmanes consecutives de la classe de segon. Al llarg d’aquest període, la seva tasca serà planificar totes les assignatures, fer les classes, atendre l’alumnat i, en definitiva, fer de mestres. Una mena d’estada en pràctiques intensiva que recorda el MIR dels metges. I en acabar cada classe, s’asseuran amb la seva tutora per rebre observacions i potser alguna proposta de millora, des de la planificació o desenvolupament de la sessió fins a aspectes tan concrets com la lletra que fan o en quin lloc de l’aula se situen. Tot plegat amb un to crític i constructiu alhora, amb la intenció que els faci reflexionar sobre la seva tasca i el seu futur com a mestres.

Si Finlàndia és reconeguda per algun motiu, és per la qualitat dels seus mestres, un dels pilars que sustenten un sistema educatiu admirat a tot el món i avalat pels resultats de l’estudi PISA, que el situa com a primer país europeu en el rànquing.

Els millors mestres

Com són els bons mestres? Un bon mestre ha de tenir amplis coneixements generals i pedagògics, capacitat de col·laborar i treballar en xarxa, motivació i disposició per aprendre al llarg de tota la seva vida. La Pauliina i la Krislin van escollir aquesta professió en bona mesura perquè és apreciada i valorada per la societat. “No fas això per diners”, reconeix la Krislin. I és que, per bé que sembli estrany pel seu bon reconeixement social, la retribució del professorat a Finlàndia està per sota de la mitjana europea, segons dades de l’OCDE.

La bona reputació de la professió fa que la carrera universitària sigui molt atractiva i, per això, és una de les més sol·licitades a tot el país. “No és una feina que tria algú que no sap què fer, sinó que és la seva primera opció. Molts directors executius i parlamentaris són mestres!”, explica efusiva Marjukka Skantsi, mestra de primària a l’escola Turun Normaalikoulu. Per això el camí per ser mestre no és planer ni gens fàcil. Els aspirants, que superen amb escreix les places disponibles, han de passar en primer lloc una prova escrita on demostrin els seus coneixements aplicant-los a l’àmbit en què volen ensenyar. Si són seleccionats, tindran accés a una entrevista personal o en grup. Un dels objectius és assegurar que tots els futurs mestres tinguin habilitats socials, empatia i experiència en activitats o entitats relacionades amb infants o joves.

Es tracta d’un professorat disposat a formar-se contínuament i que gaudeix de llibertat pedagògica absoluta. Una prova de la confiança que s’hi té dipositada és que des de la dècada dels 80 no existeix cap mena d’inspecció educativa externa a Finlàndia. “El director confia en els mestres perquè estem ben formats i coneixem la nostra responsabilitat. El sistema de control som nosaltres mateixos, cadascú s’avalua a ell mateix. Un mestre no pot transmetre responsabilitat al seu alumnat si no és responsable ell mateix amb les seves tasques”, explica la Marjukka Skantsi des de la seva aula de primer de primària a l’escola Turun Normaalikoulu. Una opinió que comparteix Kimmo Koskinen, director de Viikkin Normaalikoulu, quan explica amb orgull que cada professor és lliure d’ensenyar els alumnes de la manera que consideri oportuna perquè tenen les eines i el coneixement per fer-ho. “Tots som diferents i no hi ha només una manera bona de fer les coses.

Reflexionar per millorar

La Marjukka insisteix especialment en el fet que siguin els mateixos estudiants els que reflexionin sobre la seva tasca educativa. Per a ella, ser mestre vol dir estar aprenent al llarg de tota la vida, tenir la idea que mai s’està del tot preparat. I des de la Universitat de Turku, el professor de la Facultat d’Educació Jukka Kangaslahti ho té igual de clar: “És tan important la formació inicial del professorat com la formació contínua, i això inclou compartir els aprenentatges amb la resta de mestres, observar i aprendre què fan altres escoles i també altres països”. Ara bé, adverteix que no es poden copiar les pràctiques i els sistemes educatius, sinó que s’han d’adaptar i aplicar en els propis contextos.