ELS PROBLEMES DE L'ALUMINI

La principal causa de l’augment del volum i pes dels residus dels darrers anys són els envasos d’un sol ús que sovint estan fabricats a partir de primeres matèries no renovables i que no són fàcils de reciclar. Entre aquests envasos hi ha els d’alumini: llaunes de begudes, paper d’alumini per embolicar entrepans, envasos per a mini porcions, safates de menjar ràpid etc. L’alumini també el trobam combinat formant brics, bosses metal·litzades de patates fregides, de cromos etc.

L’alumini s’obté d’un mineral anomenat bauxita. Els principals països productors de bauxita són Brasil, Guinea, India i Jamaica . L’obtenció d’alumini a partir de bauxita és un procés altament contaminant i requereix gran quantitat d’energia.
Fer una tona d’alumini suposa:

  • Extreure de 4 a 5 tones de bauxita que prové d’extraccions a cel obert que generen molts residus (fangs vermells) que provoquen el deteriorament de rius i aqüífers.
  • Un cost energètic de 15.000 kWh per cada tona d’alumini.
  • Emissió a l’atmosfera de vapors de quitrà, 30 kg de diòxid de sofre i 4,5 kg de fluoramina.

Cada any s’utilitzen 22.000 milions de tones d’alumini i un 86% es consumit pels països industrialitzats (que només tenen un 22% de la població mundial). En aquests països, les despeses de reparació ambiental (degut a la contaminació) ja representen el 25% de les despeses totals de la producció de l’alumini. Per aquest motiu, cada cop és més rendible produir l’alumini prop del punt d’extracció de la bauxita, és a dir, en països del Tercer Món, on aquests costos de reparació no existeixen.
Una vegada utilitzats els envasos d’alumini com que no són reutilitzables es converteixen en residus. Si acaben dipositats en un abocador o són incinerats a més de l’impacte ambiental que poden ocasionar (l’alumini es pot combinar amb altres elements o compostos i la seva acumulació a la Terra es
perjudicial per a les plantes) es perd el material que es podria recuperar amb el reciclatge.

Els envasos d’alumini són reciclables

Recollits selectivament poden ser transportats a diferents fàbriques o cedides a gestors autoritzats per a se reintroduïts en el cicle productiu. Per exemple les llaunes poden servir com a matèria primera per a producció de llaunes. S’extreu el dibuix i el color, es fon l’alumini, és lamina i se’n fan noves llaunes.
La indústria de l’alumini està especialment interessada en el reciclatge d’aquest material ja que produir alumini a partir d’alumini vell necessita només un 5% de l’energia necessària per a fabricar alumini nou. Però el reciclatge de l’alumini també és contaminant, genera pols i compostos de fluor i clor (emissions que representen, però, només un 5% de les que s’emeten per obtenir l’alumini primari). A més, les escombraries d’alumini brutes s’han de netejar amb sal abans de fondre-les: per cada tona d’alumini reciclat se’n genera mitja de residus de sal per dipositar a les escombraries. La utilització d’envasos d’alumini suposa malbaratar primeres matèries i energia a més de provocar un greu impacte ambiental principalment en els països pobres.
Per això és necessari:

  • Reduir el consum d’alumini a nivell domèstic, evitant per exemple l’empaquetatge innecessari.
  • Substituir els envasos d’un sòl ús com la llauna de begudes o el bric per materials fàcilment reutilitzables i reciclables, com és el cas del vidre.
  • Dipositar els envasos d’alumini en els contenidors d’envasos, per tal d’afavorir el seu reciclatge.

Quan llancem una llauna d’alumini malbaratem una quantitat d’energia equivalent a mitja llauna plena de gasolina.