TRANSMISSIÓ DE CONEIXEMENTS

L’educació és un vincle entre persones que s’ocupa de la transmissió del saber. Hi ha sabers que transmetem de manera conscient i coses que transmetem sense adonar-nos-en. Però per transmetre saber ha de passar alguna cosa memorable entre professor i alumne

Si no podem representar el món, no podem lligar caps. Avui tenim nens que veuen la realitat com si fos el joc del telèfon. Per aquí m’han preguntat i per allà m’han contestat. Falla l’elaboració. Si hi ha un empobriment psíquic, no podem expressar-nos, i, per tant, actuem. Llavors veiem problemes de disciplina.

El mateix Rousseau deia que l’educació és com un art, és molt difícil reeixir al 100%. Les matemàtiques i la informàtica són molt importants, i cal treballar-les, perquè és veritat que tenen sortida. Però un informàtic sense saber història no va enlloc. Per tenir un món més ampli cal entrar en el desig de saber, que està en crisi.

Llegir és com la motivació, no és una injecció que s’inocula, sinó que s’ha de despertar. Sòcrates despertava un interès amagat. Fent preguntes, a partir del diàleg. El bon mestre permet que l’alumne o educand acabi llegint no perquè aquest llibre va a examen, sinó perquè ell ha agafat el llibre i algú l’hi ha pogut explicar. Sense un vincle social i una relació personalitzada és molt difícil que els nens facin coses sols. L’educand ens ha d’interpel·lar i nosaltres a ell. Ha de passar alguna cosa memorable entre educand i educador. Allò que recordarem tota la vida. Si les coses que passen són les de sempre, no es mobilitza res.

Quin deu ser el comú denominador dels professors ?

Els professors que recordem de manera memorable s’han adreçat a tu d’una manera singular, s’han interessat pel que penses i per les teves preguntes, no per les de l’examen. I cadascú té les seves. La incògnita de l’educació és allò que mai s’acaba de dir del tot perquè ningú sap ben bé com explicar-ho… Les coses incòmodes, les veritats a mig dir… Això és el que interessa a l’alumne, i nosaltres no li hem de donar tot fet. Sinó, no passarà res i no tindrà interès per res. Ni llegirà, ni farà preguntes… Aquest desig de saber s’ha de poder despertar.

Extracte d’una entrevista a Anna Pagès, professora de ciències, Universitat Ramon Llull