LA CURIOSITAT

Motivació i curiositat són dos termes que van de la mà. Amb tot, la motivació pot tenir lloc quan una persona es posa al davant d'un tema al que l'afecta o té interés per algun motiu. La curiositat, en canvi, pot ser un fenòmen que ens pot acompanyar en totes les fases del nostre aprenentage. Adaptem un adricle de Jordi Manuel Barrabín al respecte.

La curiositat genuïna: gènesi de les concepcions i de la recerca.

La curiositat és el principi de la intel·ligència activa, Bertrand Russell.
En aquesta frase, atribuïda al matemàtic i filòsof Bertrand Russell, voldria destacar el terme curiositat. En el nostre context cal entendre curiositat com l’esperit per indagar en les coses en les que no trobem una explicació immediata, que ens sobten o que són inesperades, o que, senzillament, ens criden l’atenció. Tal vegada, la frase original pot transformar-se en una altra: “la curiositat és el principi de qualsevol aprenentatge“.
Gràcies a la curiositat es desenvolupen alhora capacitats per observar, fer-se preguntes, imaginar respostes, inferir, predir, i fer deduccions.

La capacitat per fer-se preguntes parteix, sens dubte, d’aquest esperit inquisitiu, d’aquesta ànsia per voler saber més que sembla ser –en la seva forma més genuïna– inversament proporcional a l’edat, i que confereix a la major part dels infants aquesta facilitat per generar tants perquès, interrogants que sovint engloben diversos camps de coneixement alhora. És a la infantesa quan totes les persones comencem a generar les nostres primeres concepcions sobre el món i el seu funcionament, idees que sovint no responen al model vigent acceptat i que solen ser força difícils de transformar. Aquestes concepcions es van construint en un procés més o menys llarg i poden arribar a convertir-se en veritables teories personals, que solen ser força difícils de transformar. En realitat són un intent de donar un argument lògic a aquells fenòmens que ens tenen encuriosits i per als quals necessitem una explicació coherent i una certa capacitat de predicció.

Per què s’ha d’ensenyar a fer recerca (ser curiós) en l’àmbit educatiu?

Hi ha diversos motius que justifiquen plenament que a l’escola i als instituts s’ensenyi a fer recerca.

  • Capacitar a les persones a fer-se preguntes i imaginar respostes
  • Ensinistrar sobre com es pot comprovar la validesa d’aquestes respostes imaginades
  • Adquirir habilitats per desenvolupar la pròpia autonomia. Per aprendre a moure’s i cercar informació (biblioteques, hemeroteques, entorns telemàtics, centres educatius,carrer, camp…)
  • Capacitar per processar informació i discriminar el que és útil i important del que és accessori i irrellevant
  • Saber comunicar el que s’ha trobat
  • Capacitar per al treball cooperatiu
  • Adquirir un pensament crític, a través de la recerca, que permeti discriminar allò que té una base científica d’allò que no la té
  • Divertir-se i alhora aprendre (ja que les recerques generalment parteixen de l’àmbit afectiu de l’alumnat).

Entre aquestes finalitats n’hi dues que la major part dels educadors (indistintament que treballin a primària o secundària) enuncien quan se’ls demana escriure què és el més important que voldrien que aprengués el seu alumnat durant l’etapa educativa en la que treballen: adquirir habilitats per desenvolupar la pròpia autonomia i capacitar per al treball cooperatiu. Fer recerca i aprendre a fer-la –independentment del mètode, del camp de coneixement i del nivell educatiu–, es converteix en una prioritat educativa. Prioritat que queda emmascarada per l’excessiu academicisme i afany per transmetre el coneixement elaborat que a l’actualitat encara sovinteja a les aules, sobretot a secundària.