TIRAR UN PAPER A TERRA?

La gent pensarà que tirar un paper a terra nom és important, i per tant, continuarà tirant el paper a terra diguem el que diguem, va dir l'Alessandro durant la sessió del 30 de novembre. Però de seguida l'Umaru i en Pere li van dir que ho havien de provar: potser no conscienciaràs a tots, però segur que a molts. L'argument ens porta a plantejar com poden afectar les petites accions en el nostre medi i en la nostra societat. Hem buscat el símil en l'efecte papallona. Hem adaptat un text de Carles Costa, que ens ho explica de manera planera.

L’efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.

l’expressió “efecte papallona” prové d’un antic proverbi xinès: “l’aletejar de les ales d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món”. La idea és que, donades unes condicions inicials d’un determinat sistema caòtic, la més mínima variació d’aquestes pot provocar que el sistema evolucioni en formes completament diferents. Sent, d’aquesta manera, que una petita pertorbació inicial, mitjançant un procés d’amplificació, podrà generar un efecte considerablement gran.

Un exemple claríssim sobre l’efecte papallona és deixar anar una pilota just sobre l’aresta de la teulada d’una casa diverses vegades. Petites desviacions en la posició inicial poden fer que la pilota caigui per una banda de la teulada o per l’altra, segueixi un recorregut o un altre i acabi parada en llocs completament diferents. Canvis minúsculs que condueixen a resultats totalment divergents.

Dit a la catalana, seria el que va popularitzar temps enrere el Capità Enciam amb el seu “els petits canvis són poderosos”. Bromes a part, us invito a aturar-vos a pensar què us ha fet arribar on sou o a un estat al qual pugueu estar. Perquè de la mateixa manera que un ridícul mil·límetre pot fer caure una pilota cap a una banda o altra d’una teulada, un lleu somriure pot acabar amb un casori, i un no somriure pot acabar amb totes les esperances.

On vull anar a parar? Us imagineu si Carles Reixach no hagués “contractat” Leo Messi amb un tovalló de paper? Us imagineu què hauria passat si a un poble de poc més de 8.000 habitants no s’hagués aprovat una moció a favor d’una consulta per a la independència? I si ningú hagués recolzat un tal Bill Gates o, Steve Jobs no hagués plegat de les classes de la universitat de Reed als 6 mesos i se n’hagués anat a fer unes classes de cal·ligrafia? I si Pinto no atura aquell penal a Mallorca o Iniesta xuta un metre més enrere o tira el cos enrere i la pilota va al pal a Stamford Bridge?

Hi ha detalls que marquen el curs de la història. A primera vista no en som conscients però, en intentar explicar com hem arribat on som ens adonem de com d’important va ser aquella gota que va fer vessar el got. I en aquests moments estem vivint un d’aquests moments i podem fer decantar la balança cap a una banda o altra. Som la piloteta sobre l’aresta de la teulada. Ens trobem just al davant d’un camí que pren diversos camins. Tenim un alt grau de responsabilitat i no la podem vessar.

Tot canvi comença amb una aletejada d’ales insignificant d’una papallona, però ja veieu com pot acabar. És la nostra -teva- responsabilitat.

En definitiva, l’efecte papallona, fa esment sobre les conseqüències dels petits canvis en la vida d’un ésser humà, que poden portar a grans transformacions.