QUI HO HA FET AIXÒ?

En Pere a la sessió del 30 de novembre ha comentat l'existència d'una illa de plàstics al pacífic. L'Umaru es va escandalitzar, qui ho ha fet això?. En Pere li va parlar de les corrents del mar, com agrupaven la brossa d'arreu. Aquí publiquem més informació sobre aquesta formació d'origen humà que sura en el Pacífic i que és més gran del que semblava. La tripulació del vaixell New Horizon i el veler Kaisei ha tornat sorpresa de les dimensions i l'abast de l'Illa de brossa que s'arremolina al mig del Pacífic. Les naus van iniciar una expedició fa dues setmanes per constatar detalls de la gran illa de plàstics que sura al mig de l'oceà prop de l'arxipèlag de Hawai.

Doug Woodring, empresari, ecologista i patrocinador del projecte Kaisei, detalla en el “Diari de Viatge a l’Illa d’Escombraries” com han trobat residus de plàstic en un radi de prop de 1.500 km i algun tros de plàstic fins a 210 metres de profunditat.La sinistra illa del Pacífic, també anomenada “sopa de plàstic” acumula deixalles, la majoria plàstics, que les corrents oceàniques han transportat fins aquesta zona. També s’han detectat algunes d’aquestes illes de plàstics en zones de l’Índic i l’Atlàntic.

La desintegració del plàstic per efectes dels raigs ultraviolats en petites partícules, en ocasions microscópiques, afecta directament la cadena alimentària. L’anomenat “confetti” -petits trossos de plàstic de diferents colors- és confon sovint com aliment pels animals que viuen en el medi. L’expedició Kaisei, a més d’intentar delimitar el gran vòrtex de residus, s’ha dedicat a estudiar l’abast de la toxicitat d’aquestes partícules i el seu rol en la cadena alimentària.

El principal problema és que l’illa és ubicada en aigües internacionals. Ningú passa per aquella zona i no forma part de les grans rutes comercials, pel que la majoria de gent no sap que existeix.

Charles Moore, oceanògraf, va descobrir la gran concentració de brossa al Pacífic l’any 1997, quan va prendre aquella ruta poc recomanada pels mariners atès la falta de vents i de corrents. Des d’aleshores, la concentració de plàstics ha anat creixent. I no és d’estranyar, perquè a més de la pervivència d’aquests materials en el temps, la producció global és de 60.000 milions de tones l’any, de les quals només se’n recicla el 5%. Des dels anys 60 el plàstic va prendre protagonisme als materials nobles en la majoria d’estris de la vida quotidiana, es pot adaptar a nombrosos usos i, encara implica una procés de producció molt barat.

Més detalls: Diari de Viatge a l’Illa d’Escombraries