Les papallones moren, les cigonyes no migren i el pi roig s’asseca
Fauna i flora pateixen els efectes d’un canvi climàtic que transformarà el paisatge fins a límits desconeguts

(article publicat al diari “ARA”; autor: MARIO MARTÍN MATAS)

La sisena extinció massiva de la història del planeta ja ha començat, tot i que en aquesta ocasió el canvi climàtic no n’és el responsable directe. Ho és principalment l’home i la pressió que exerceix sobre la resta d’espècies, però els diferents efectes de l’escalfament global sí que reforcen aquesta tendència.
L’extinció és l’última de les fases després d’intentar adaptar-se a les noves condicions ambientals. Algunes espècies guanyaran espai, d’altres en perdran, però el balanç final serà una pèrdua de biodiversitat i l’empobriment dels ecosistemes, com ja han detectat nombrosos estudis científics, tant en fauna com en flora. La conca mediterrània no és una excepció i, davant d’uns estius cada cop més càlids i secs, la desertització i la reducció de l’aigua disponible provocaran el canvi forçat del paisatge.

Canvis en la vegetació
Durant els últims 40 anys, les plantes han avançat entre 15 dies i un mes la sortida de les fulles, explica l’investigador del CREAF-CSIC Josep Peñuelas. També les mantenen més temps i això genera asincronies amb altres espècies, com passa també amb els insectes que, per exemple, eclosionen en un moment en què no troben el seu aliment principal.
Contràriament al que podria suposar-se per les imatges de desforestació tropical, Peñuelas assenyala que a nivell mundial la massa forestal creix. Prop del 30% dels països del món guanyen superfície vegetal, sobretot al nord d’Europa i a Sibèria, mentre que se’n perd a les zones tropicals. El risc, però, és la capacitat dels arbres per retenir carboni en el seu procés de creixement, que fa que, si es cremen arbres centenaris, s’alliberi a l’atmosfera bona part del que havien capturat durant anys. A més, tot i que els científics pensaven que un augment de la vegetació suposava una millora de la capacitat global per retenir gasos d’efecte hivernacle, els últims estudis demostren que no és tan clar perquè, per exemple, amb unes temperatures molt elevades les plantes poden arribar a tancar els estomes i no fer la fotosíntesi. “Som més escèptics perquè hi ha moments en què la fixació de carboni fins i tot és nul·la”, afegeix Peñuelas.
Ho corrobora Paco Lloret, que a més de professor d’ecologia de la UAB també és investigador del CREAF. “Les projeccions diuen que les espècies mediterrànies es veuran més afavorides en relació a les eurosiberianes”, diu. És a dir, el pi blanc o l’alzina ocuparan més suuperfície, mentre que el faig o el pi roig en perdran. Lloret ha fet seguiments als boscos europeus i constata que, davant de períodes de falta d’humitat més extrems, s’han vist processos d’assecament, com és el cas del pi roig a Prades. Això també fa que els arbres siguin més vulnerables a l’atac d’insectes o de fongs i, tot i que es creu que algunes d’aquestes espècies migraran a cotes més altes, això dependrà de la disponibilitat de sòl. “Tindrem més zones de matolls”, vaticina, i potser caldrà reduir la densitat d’alguns boscos i, fins i tot, regar-ne algunes àrees que es vulguin preservar. “El clima d’aquí uns decennis serà diferent i la vegetació respondrà a això”, conclou.
Això pel que fa a les plantes, però la dinàmica no és diferent en els animals. L’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i un dels principals experts mundials en papallones, Constantí Stefanescu, assegura que el 65% de les 200 espècies diürnes que hi ha a Catalunya presenten una regressió “molt alarmant”. Aquests insectes depenen molt de la temperatura i de la qualitat de l’entorn per al desenvolupament de les erugues i les postes d’ous. “Associat a les sequeres viscudes en els últims anys, hem vist autèntics col·lapses de les poblacions”, lamenta, una cosa que de retruc també minva la seva capacitat com a pol·linitzadors i com a aliment per a altres animals. De fet, s’ha detectat la presència fins fa anys impensable d’espècies africanes, com la papallona tigre, una dinàmica que també s’ha comprovat en nombroses espècies d’ocells, emfatitza Ignasi Ripoll, de SEO/Birdlife. Les espècies migradores han avançat la seva arribada i n’hi ha d’altres, com la cigonya, que es queden a passar l’hivern en comptes de tornar a l’Àfrica.

Espècies exòtiques
L’augment de les temperatures també ha facilitat l’expansió d’alguna de les 1.120 espècies exòtiques que hi ha a Catalunya. Ho explica el responsable del projecte Exocat i investigador del CREAF, Joan Pino. Prop del 15% d’aquestes espècies exòtiques també s’han convertit en invasores, i han provocat greus impactes en casos com el del musclo zebra, el cargol poma, el mosquit tigre, la vespa asiàtica i el silur. Ara bé, Pino alerta que, en el cas d’aquestes espècies, la transformació del territori i la globalització són els seus principals aliats i que, en el fons, si el clima fos més fred el que passaria és que se n’expandirien d’altres. Sigui com sigui, el gall fer i la llúdriga, o el roure, tenen un futur complicat i no trobaran facilitats en el clima per sobreviure.